Sofistes i Sòcrates: activitats

·        En què consisteix el mètode socràtic?

El mètode socràtic tracta d’assolir la veritat mitjançant el diàleg.

Sòcrates tenia dos maneres de realitzar les preguntes:

-          La ironia à Sòcrates es mostrava ignorant davant les preguntes que plantejava i d’aquesta manera donava protagonisme a l’interlocutor

-          La maièutica à Sòcrates anava guiant a l’interlocutor cap a la resposta mitjançant les qüestions que ell mateix plantejava; això si, ell mai li donava la resposta

El mètode socràtic es basa en seguir cinc passos:

1.      Fer una llista amb afirmacions que siguin de sentit comú

2.      Buscar excepcions a les afirmacions

3.      Si la llista té excepcions, és falsa o imprecisa

4.      Refer l’afirmació incloent l’excepció

5.      Repetir el procés el màxim nombre de vegades possible

·        Què és el bé i la veritat segons Sòcrates? Quina relació tenen entre ells?

El bé és la justícia, ens permet assolir la moralitat i la felicitat.

Per Sòcrates, la veritat és absoluta.

Sòcrates relaciona el bé i la veritat de la següent manera, aquell que no fa el bé, és perquè desconeix la veritat; si la conegués actuaria de manera correcta.

·        Compara les actituds filosòfiques dels sofistes amb el pensament de Sòcrates

-          Nihilisme ontològic à els sofistes diuen que no existeix res permanent al canvi, però Sòcrates diu que l’ésser existeix i canvia.

-          Fenomenisme à els sofistes troben els valors en l’aparença, i Sòcrates en el que és real.

-          Subjectivisme à els sofistes diuen que l’home és l’únic criteri de veritat i Sòcrates diu que la veritat i el bé la troba l’home en el llenguatge.

-          Sensisme à pels sofistes, l’experiència és el coneixement i per Sòcrates el llenguatge és el coneixement.

-          Convencionalisme à els sofistes creuen que la veritat la formen els pactes entre els homes i Sòcrates diu que la veritat existeix per si mateixa, no hi ha res que la creï.

-          Positivisme à els sofistes diuen que les lleis són dictades pels homes  i Sòcrates diu que les lleis apareixen de forma natural.

-          Relativisme à per Sòcrates el relativisme no existeix i els sofistes creuen que les normes estan en funció de la societat.

-          Escepticisme à pels sofistes la realitat no existeix i per Sòcrates hi ha una veritat absoluta que s’ha de trobar.

·        Quin paper juga el llenguatge en els dos moviments filosòfics?

El llenguatge és emprat pels dos moviments de diferents maneres, Sòcrates l’utilitza per tal que les persones puguin trobar les respostes a les preguntes que ell mateix els planteja; i els sofistes l’utilitzen per convèncer al poble del que ells creien i per aconseguir poder. 

·        Què penses de l’actitud de Sòcrates en referència als fets que el van portar a la mort?

Sòcrates defensava fermament els seus ideals i preferia morir a trencar la llei. Em sembla una decisió extrema però, si no ho hagués fet i hagués fugit com va tenir la oportunitat, després la gent no l’hagués cregut i que s’hagués salvat no hauria servit de res. 

Anna Falcó

Sofistes i Sòcrates

En aquesta entrada podreu trobar els dos esquemes-resum del dossier del segon tema d'aquest trimestre:

Cristina Rigau

Mots encreuats

 

Aquí us deixo uns petits mots encreuats per practicar vocabulari dels presocràtics 

Anna Falcó

Filosofia Presocràtica: Activitats

Acabem la unitat amb les activitats corresponents:


1.En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?
La filosofia grega es divideix en cinc períodes bàsics. El primer és el període físic o presocràtic. El segon, l’humanístic; el tercer període és el central o ontològic, el període ètic és el quart i, el cinquè és el relifiós o Romà.

2.A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen al període ètic (s.III a.C.) i, els neoplatònics al període religiós o Romà (s.II a.C.- s.II-III d.C.)

3.Escriu en tres línies en què consisteix el “pas del mite al logos”
És un canvi en la manera de buscar respostes, es deixa de buscar l’explicació de tot en els déus per començar a utilitzar la lògica i la raó. Es desperta en els grecs una preferència per a allò material i concret.

4.Com es poden classificar els mites?
Principalment, els mites es classifiquen en sagues, contes i mites pròpiament dits. Però també es poden classificar segons la seva funció. Aixó doncs, trobem els següents tipus de mites: els cosmogònics (volen explicar la creació del món), els teogòrics (es refereixen a l’origen dels déus), els antropogònics (parlen de l’origen de l’home), els etiològics (intenten explicar l’origen del món, la vida del més enllà, la fi del món…) i, per últim, els morals (parlen de la lluita entre el bé i el mal).

5.Quina és la intenció i valor dels mites?
La seva intenció és recollir una situació model a través d’una acció o d’una història. Tot i que no és real el que s’hi relata, aquesta ficció simbolitza una situació profunda. Així doncs, el mite té una intenció educativa. Per això es trobaven, sobretot, a la tragèdia clàssica.

6.Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega?
Els més rellevants són Apol•lo i Dionís ja que són representants dels dos nivells de divinitats en que es dividien els déus grecs. Apol•lo és representant dels déus aeris i és símbol dels déus de sobirania, els Olímpics. Representa l’ordre, el seny, la moderació, la prudència i la música amb ritme i la poesia.
En canvi, Dionís representa els déus terrestres. És déu del joc, de la festa, del vi, del teatre i del deliri. És un déu més propi dels esclaus i de la gent senzilla alhora que Apol•lo és déu dels ciutadans.

7.En què consisteix el “problema de l’Alétheia”?
Per als grecs Alétheia va venir a significar “el que estava adormit o amagat i ara ja no ho està”. Volia dir veritat, desvelament. Es plantejaven que tot estigués cobert per la ignorància i que la ment humana podia descobrir-ho tot. Malgrat això, alhora creien que la veritat i el saber autèntic era dels déus i que, als mortals, no els hi estava permès desvelar allò que estava amagat. Els primers que van començar a desafiar aquests pensaments i a desvelar el que estava ocult van iniciar el camí cap a la filosofia.

8.Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Els factors que van fer possible el pas del mite al logos van ser els següents: l’econòmic, el país era pobre i això obligava al comerç, per tant, a relacionar-se amb altres civilitzacions amb les que podien contrarestar opinions. Va intervenir també el factor sociològia. Els ciutadans grecs tenien molt a prop el poder polític i, això els va fer adoptar una consciència individualista i capaç d’autogovernar-se que no necessitava una religió que els dirigís, ni a partir de mites. El tercer factor va ser el religiós, no hi ha una gran manipulació per part de la religió i això permet avançar la ciència sense basar-se en mites. El quart és l’educatiu. Tots els grecs estan educats per la discussió i això comporta adquirir un pensament no dogmàtic. Per últim, també va ser important, la geometria grega que els farà ampliar la idea de proporció a tots els nivells.

9.Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Thales i el de Pitàgores?
El que més els diferencia és la seva interpretació de l’Arkhé. Thales considerava que l’arkhé era l’aigua, un element concret, fent referència a la Phisis. I, Pitàgores parla de l’arkhé com un nombre, un element abstracte.

10.En què consisteic la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
Es contradiuen en la idea del canvi, del moviment. Segons Parmènides l’ésser és etern, no pot canviar. En canvi, Heràclit defensa el canvi i l’esdevenir.

11.Quines de les teories presocràtiques creieu que són més actuals?
Crec que les teories més actuals són les dels atomistes que busquen les respostes a través d’allò material i físic i relacionen els descobriments sobre els àtoms amb el fet de ser o deixar de ser.





Mar Soler

Filosofia Presocràtica

Aquí temim la continuació del esquema del primer dossier.






Paula Soler