Filosofia Presocràtica: Activitats

Acabem la unitat amb les activitats corresponents:


1.En quants períodes se sol dividir l’etapa de la filosofia grega? Quins són?
La filosofia grega es divideix en cinc períodes bàsics. El primer és el període físic o presocràtic. El segon, l’humanístic; el tercer període és el central o ontològic, el període ètic és el quart i, el cinquè és el relifiós o Romà.

2.A quina etapa de la filosofia grega pertanyen els estoics? I els neoplatònics?
Els estoics pertanyen al període ètic (s.III a.C.) i, els neoplatònics al període religiós o Romà (s.II a.C.- s.II-III d.C.)

3.Escriu en tres línies en què consisteix el “pas del mite al logos”
És un canvi en la manera de buscar respostes, es deixa de buscar l’explicació de tot en els déus per començar a utilitzar la lògica i la raó. Es desperta en els grecs una preferència per a allò material i concret.

4.Com es poden classificar els mites?
Principalment, els mites es classifiquen en sagues, contes i mites pròpiament dits. Però també es poden classificar segons la seva funció. Aixó doncs, trobem els següents tipus de mites: els cosmogònics (volen explicar la creació del món), els teogòrics (es refereixen a l’origen dels déus), els antropogònics (parlen de l’origen de l’home), els etiològics (intenten explicar l’origen del món, la vida del més enllà, la fi del món…) i, per últim, els morals (parlen de la lluita entre el bé i el mal).

5.Quina és la intenció i valor dels mites?
La seva intenció és recollir una situació model a través d’una acció o d’una història. Tot i que no és real el que s’hi relata, aquesta ficció simbolitza una situació profunda. Així doncs, el mite té una intenció educativa. Per això es trobaven, sobretot, a la tragèdia clàssica.

6.Quins són els déus més rellevants en la mitologia grega?
Els més rellevants són Apol•lo i Dionís ja que són representants dels dos nivells de divinitats en que es dividien els déus grecs. Apol•lo és representant dels déus aeris i és símbol dels déus de sobirania, els Olímpics. Representa l’ordre, el seny, la moderació, la prudència i la música amb ritme i la poesia.
En canvi, Dionís representa els déus terrestres. És déu del joc, de la festa, del vi, del teatre i del deliri. És un déu més propi dels esclaus i de la gent senzilla alhora que Apol•lo és déu dels ciutadans.

7.En què consisteix el “problema de l’Alétheia”?
Per als grecs Alétheia va venir a significar “el que estava adormit o amagat i ara ja no ho està”. Volia dir veritat, desvelament. Es plantejaven que tot estigués cobert per la ignorància i que la ment humana podia descobrir-ho tot. Malgrat això, alhora creien que la veritat i el saber autèntic era dels déus i que, als mortals, no els hi estava permès desvelar allò que estava amagat. Els primers que van començar a desafiar aquests pensaments i a desvelar el que estava ocult van iniciar el camí cap a la filosofia.

8.Quins són els factors que van fer possible el pas del mite al logos?
Els factors que van fer possible el pas del mite al logos van ser els següents: l’econòmic, el país era pobre i això obligava al comerç, per tant, a relacionar-se amb altres civilitzacions amb les que podien contrarestar opinions. Va intervenir també el factor sociològia. Els ciutadans grecs tenien molt a prop el poder polític i, això els va fer adoptar una consciència individualista i capaç d’autogovernar-se que no necessitava una religió que els dirigís, ni a partir de mites. El tercer factor va ser el religiós, no hi ha una gran manipulació per part de la religió i això permet avançar la ciència sense basar-se en mites. El quart és l’educatiu. Tots els grecs estan educats per la discussió i això comporta adquirir un pensament no dogmàtic. Per últim, també va ser important, la geometria grega que els farà ampliar la idea de proporció a tots els nivells.

9.Quina diferència hi ha entre el plantejament filosòfic de Thales i el de Pitàgores?
El que més els diferencia és la seva interpretació de l’Arkhé. Thales considerava que l’arkhé era l’aigua, un element concret, fent referència a la Phisis. I, Pitàgores parla de l’arkhé com un nombre, un element abstracte.

10.En què consisteic la contradicció entre Parmènides i Heràclit?
Es contradiuen en la idea del canvi, del moviment. Segons Parmènides l’ésser és etern, no pot canviar. En canvi, Heràclit defensa el canvi i l’esdevenir.

11.Quines de les teories presocràtiques creieu que són més actuals?
Crec que les teories més actuals són les dels atomistes que busquen les respostes a través d’allò material i físic i relacionen els descobriments sobre els àtoms amb el fet de ser o deixar de ser.





Mar Soler